La llarga agonia del món rural

Post extret del blog Agropres

 

El sector agropecuari té els anys comptats. El seu desenvolupament es veu condicionat sempre. Quan es troba a prop de nuclis urbans, els serveis tècnics municipals fan complir normatives industrials o urbanes controlades per arquitectes o enginyers industrials que no afavoreixen una estructuració racional del terreny que permeti optimitzar la utilització de l’aigua i la mà d’obra.

Si en el terme municipal els marges no poden superar els 1,5 a 3 metres de alçada, els terrenys rústics, tampoc. Actualment hi ha finques agràries on els marges tenen més de 6 metres de alçada. Veiem construïdes o en construcció carreteres amb uns marges que superen amb escreix els 6 metres d’alçada. També observem obres de infraestructura municipal on hi ha marges molt superiors als 6 metres d’alçada… Però un agricultor no pot adaptar la seva finca a la mecanització actual perquè fer-ho suposa crear uns marges de 4 metres d’alçada i només estan autoritzats fins a 3 metres.

Masses dificultats

Entenem que hi hagi una normativa municipal pel que fa al sòl urbà o urbanitzable. El que no comprenem es que aquesta mateixa normativa es vulgui traslladar al sòl rústec i menys encara que siguin tècnics de naturalesa urbana els qui dictaminin sobre el sòl rústec. No es tan difícil que els Ajuntaments tinguin contractats tècnics agraris que, amb criteri, adaptin normatives i controlin les propostes de formacions de planes agrícoles. En molts casos, un metre més de marge pot representar un ample de plana que permeti la instal·lació d’una estructura lleugera o la optimització d’una xarxa de rec o l’obtenció de una major Superfície Agrícola Útil (SAU).

L’agricultura sempre ha guanyat terreny forestal. Si un camp es deixa de conrear i s’abandona, amb el pas del temps, hi apareixen espècies arbòries.

Ara, quan un propietari de sòl rústec vol recuperar un terreny abandonat de fa anys per a cultiu, no ho pot fer perquè l’Ajuntament corresponent l’ha qualificat de sòl forestal. La renda d’un bosc és tan petita que ni tan sols permet utilitzar-la per la neteja del sotabosc de cara a evitar incendis forestals. Per contra, la renda d’un sòl agrícola tan de secà com de regadiu, permet mantenir una activitat productiva (econòmica) tan necessària en els moments actuals. Podem afegir que, a mes a mes, també es mantenen nets els extraradis urbans evitant la contaminació i el perill d’incendis.

Les Administracions locals NO VOLEN PAGESOS NI RAMADERS als seus respectius termes municipals. Generen més recursos a les arques del municipi les urbanitzacions i el turisme de ciutat que no pas els agricultors i els ramaders. Per tant, l’agricultura com menys millor i ben lluny dels habitatges i la ramaderia més val ni veure-la.

Greu error dels governants locals que no tenen tècnics qualificats en el mon rural a les seves administracions. Més greu error dels polítics autonòmics que van creant Decrets i Lleis que son controlats per tècnics funcionaris, ben sovint sense experiència pràctica al mon rural. Unes comissions comarcals d’experts agropequaris,  formades per tècnics qualificats amb experiència pràctica, podrien ser consultades davant qualsevol tema relacionat amb aspectes locals d’interès rural. En lloc d’agonitzar, revifaríem.

Toni Roca, membre de la Junta d’AGROPRÉS

Com serà la nova PAC

L’acord produirà canvis profunds: els pagaments directes seran més equitatius i ecològics, es reforçarà la posició dels agricultors a la cadena alimentària i augmentarà l’eficàcia i la transparència de la PAC. Aquestes decisions són una resposta enèrgica de la UE als reptes de la seguretat alimentària, el canvi climàtic, el creixement i l’ocupació a les zones rurals.

La PAC contribuirà força a l’objectiu global de fomentar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”.

Una PAC més equitativa

Els pagaments directes es distribuiran més equitativament entre els Estats membres, les regions i els agricultors, i se suprimiran les “referències històriques”:

• convergència. La distribució del pressupost de la PAC garantirà que cap Estat membre rebi menys del 75% de la mitjana de la UE d’aquí a 2019[1]. Es reduiran les diferències dels nivells d’ajut entre explotacions d’un mateix Estat membre o regió, atès que l’ajut per hectàrea no podrà ser inferior al 60% de la mitjana dels ajuts abonats d’aquí a 2019 a una mateixa zona administrativa o agronòmica. Els Estats membres podran concedir ajuts més alts a les “primeres hectàrees” d’una explotació a fi de reforçar el suport a les estructures petites i mitjanes. Als nous Estats membres el pagament únic per hectàrea (mecanisme RPUS) es podrà prorrogar fins a 2020.

• només podran optar a l’ajut a la renda els agricultors actius (llista d’activitats excloses).

• joves agricultors. S’incentivarà fortament la instal·lació dels joves establint un ajut addicional del 25% durant els cinc primers anys, que s’aplicarà a tots els Estats membres. Aquests ajuts s’afegiran a les mesures d’inversió ja existents destinades als joves.

• els Estats membres també podran incrementar els ajuts a les zones menys afavorides. Es podran assignar pagaments associats a un nombre limitat de produccions, amb una associació específica del 2% per a les proteïnes vegetals, per tal de reduir el grau de dependència de la UE de les importacions en aquest àmbit.

Una PAC que reforci la posició dels agricultors a la cadena alimentària

L’orientació de l’agricultura europea al mercat anirà acompanyada de nous mitjans assignats als agricultors per reforçar-ne la posició a la cadena alimentària:

• es promouran les organitzacions professionals i interprofessionals amb normes específiques de dret de competència en determinats sectors (llet, carn de boví, oli d’oliva o cereals). Les organitzacions podran negociar contractes de venda en nom dels seus afiliats i guanyar així en eficàcia.

• les quotes de sucre se suprimiran el 2017 i, al mateix temps, s’enfortirà l’organització del sector amb contractes i acords interprofessionals obligatoris.

• a partir de 2016, el règim de drets de plantació al sector vitivinícola se substituirà per un mecanisme dinàmic de gestió de les autoritzacions de plantació que impliqui més als professionals, aplicable fins a 2030, amb un límit de plantació de l’1% de la vinya a l’any. A més, s’establiran nous mecanismes de gestió de crisis:

• la Comissió podrà autoritzar temporalment als productors a gestionar les quantitats comercialitzades.

• es crearà una reserva de crisi (amb una clàusula d’emergència generalitzada).

• dins els programes de desenvolupament rural, els Estats membres podran animar els agricultors a participar en mecanismes de prevenció de riscos (assegurances de renda o mutualitats) i elaborar subprogrames per a sectors amb dificultats específiques.

Una PAC més ecològica

Cada Estat membre, cada territori i cada agricultor contribuirà a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic aplicant mesures senzilles i d’efectes positius demostrats. Entre 2014 i 2020 s’invertiran més de 100.000 milions d’euros per ajudar l’agricultura a afrontar els reptes de la qualitat dels sòls, l’aigua, la biodiversitat i el canvi climàtic.

• “Ecologització”: el 30% dels pagaments directes es vincularà a tres pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient, com són la diversificació dels conreus, el manteniment dels pasturatges permanents i la conservació del 5%, i més tard del 7%, de les zones d’interès ecològic a partir de 2018, o a mesures com a mínim equivalents pel que fa als beneficis per al medi ambient.

• Al menys el 30% del pressupost dels programes de desenvolupament rural s’haurà de destinar a mesures agroambientals, al suport a l’agricultura ecològica o a projectes associats a inversions o mesures d’innovació favorables al medi ambient.

• Es reforçaran les mesures agroambientals, que hauran de complementar les pràctiques d’ecologització. Els programes hauran de ser més ambiciosos i, per tant, més eficaços pel que fa a la protecció del medi ambient (garantia que no hi hagi doble finançament).

Una PAC més eficaç i transparent

Els instruments de la PAC permetran a cada Estat membre de la UE complir els objectius comuns de manera eficaç i flexible, tenint en compte la diversitat dels aviat 28 Estats membres.

• Es duplicaran els mitjans de suport a la recerca, la innovació i l’intercanvi de coneixements.

• Els programes de desenvolupament rural es coordinaran millor amb els altres fons europeus i el criteri dels eixos se substituirà per un criteri estratègic nacional o regional més flexible.

• Es posarà a disposició dels Estats membres que ho desitgin un esquema simplificat d’ajuts als petits agricultors.

• Les dades de tots els ajuts de la PAC seran públiques, tret dels imports minúsculs concedits als petits agricultors.

Tots els elements de la reforma seran aplicables a partir de l’1 de gener de 2014, tret de la nova estructura dels pagaments directes (pagaments “ecológics”, suport addicional als joves, etc.), que ho serà a partir de 2015 a fi que els Estats membres tinguin temps d’informar els agricultors i adaptar els sistemes informàtics de gestió de la PAC.

Via: Agropress

Jornada ‘Tendències en certificació agrícola a Europa’

El 17 de maig es farà a Manresa la  jornada  “Tendències en certificació ecològica a Europa” . L’horari serà de  les  9:30 a 14:30 a l’Escola de Capacitació Agrària de Manresa, a l’avinguda Universitària, 4-6 (Edifici FUB).

Objectiu

Donar a conèixer les últimes tendències en certificació ecològica – a Catalunya i a altres llocs d’Europa – a tots els operadors del sector agroalimentari: productors, distribuïdors, organismes de control i consumidors.

Podeu ampliar més informació a http://agora.xtec.cat/ecamanresa/moodle/file.php/1/Jornades_2013/Manresa_certificacio_eco_170513_887_2_.pdf

Sol·licituds:

La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament abans del 15 de maig a través del Centre de Capacitació Agrària de Manresa (Tel.: 93 874 90 60 – A/e: ccagraria.manresa@gencat.cat ) i on-line a: http://goo.gl/ypKKp

També us podeu inscriure a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: http://www.ruralcat.net/preinscripcionspatt

Jornada ‘Aprofitament de recursos fustaners com a energia tèrmica’

IPCENA ha organitzat pels propers dies 15, 16 i 17 de maig unes Jornades Tècniques sobre “L’aprofitament de recursos fustaners com a energia tèrmica” al campus d’Agrònoms de Lleida.  Els eixos principals de la jornada seran el valor econòmic, social i mediambiental de la biomassa, les perspectives de futur de l’energia de biomassa per a usos tèrmics, la gestió i comercialització de la biomassa, la creació de les calderes de biomassa i la viabilitat de l’ús de la biomassa en granges.

Aquestes jornades estan obertes a tothom. Tan sols es demana una prèvia inscripció on per realitzar-ho caldrà enviar un @ a forest@ipcena.org o bé per tlf 973-263793 tot mostrant l’interès i les vostres dades. Tanmateix, també s’ofereixen crèdits de lliure elecció, per aquells estudiants de la UdL que estiguin interessats en obtenir-los, en aquest cas han de posar-se en contacte amb IPCENA i els hi explicaran els passos a seguir per l’obtenció dels crèdits.

Així que, us animem a que si heu sentit a parlar sobre la biomassa, calderes, estalvi econòmic…. que de ben segur que si…. participeu en les jornades.

Per a conèixer el programa cliqueu aquí

Cada vegada més anglesos trien establiments de turisme rural per casar-se

Rural  Meeting, l’associació que agrupa establiments rurals d’arreu Catalunya amb  espais per a celebracions familiars i també reunions de negocis, ha detectat un increment de l’interès de particulars i d’operadors britànics per convertir les  masies catalanes en l’escenari de casaments de categoria. El perfil dels clients és el de parelles amb un alt nivell adquisitiu que escullen cases atractives, amb tot tipus de serveis on organitzar-hi cerimònies molt exclusives.

Catalunya  se situa així al nivell  de les principals destinacions que escullen els britànics per a les seves celebracions. Entre els països amb més demanda hi ha Xipre, Grècia,  Portugal i Itàlia. Les reserves inclouen, a banda de l’allotjament, serveis de  restauració o catering, suport turístic, etc.

Rural Meeting, que es va crear el juny del 2010 per iniciativa d’un grup de set empresaris de turisme rural, té prop de quaranta establiments adherits i es prepara per ampliar el seu àmbit d’actuació a tot l’Estat espanyol. Cases i petits hotels rurals de diferents comunitats han  demanat poder-se incorporar a aquesta entitat que ha constatat que a cada  establiment, de mitjana, s’hi acaben fent entre 15 i 20 esdeveniments l’any relacionats amb celebracions familiars o  reunions d’empreses.

Via: Agropres

Ruralcat ofereix 13 cursos a distància

Els cursos són:

• Aigua, sòls, fertilització. Ecosistemes (Edició 3)
• Bàsic de gestió agrària (Edició 16)
• Bàsic de producció integrada (Edició 20)
• Bàsic de reg (Edició 19)
• Botànica agrícola(Edició 2)
• Fonaments zootècnics II (Edició 2)
• Iniciació a Excel (Edició 28)
• Maneig i manteniment del tractor i màquines motrius (Edició 4)
• Nivell bàsic de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris (Edició 35)
• Per a elaborar un pla d’empresa agrari (Edició 16)
• Producció Agrària Ecológica. Produccions agropecuàries (Edició 9)
• Producció Agrària Ecològica. Produccions hortofructícoles (Edició 13)
• Taller agrícola (Edició 1)